![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglsiwBa-M4sXqthS_WVILnvwK5Pk_Mn3d20eib-LXMzy7nCYLP56-Ps1zwvaZc3ZzrSeg7U5hxrD-UrzfyYZSlbP4jcpGfk378uSG4ozgkbIoCVPChk5h42Qyt_Ts1BWAY6hgemA/s200/family.jpg)
Està clar que ser filla única no comporta cap avantatge, sempre em carrego jo les bronques i els crits quan faig una trastada (també s'ha de dir que m'emporto exclusivament tots els mimos de la jefa). Vegeu el cas aquí reflexat, el tato (germà del jefe) al ser el gran s'enduia les garrotades per les dolenteries del jefe. I jo em pregunto si aquestos braços del tato amb actitud estranguladora són per quedar be a la foto o eren les ganes "d'estrujar-li el pescuezo". Ja li preguntarem.
1 comentari:
eren les ganes de...
Publica un comentari a l'entrada