El passat dissabte 15 de juliol vam trobar a un pobre pardal que no podia volar, segurament havia caigut del niu i no hi podia tornar. Com els jefes són com són no van poder evitar la tentació de prendre’l cap a casa, per sort el basars xinesos no tanquen i li vam poder comprar una gàbia ja que la idea de tenir-lo en una caixa de sabates la vam descartar ràpidament.El senyor PIMA (piolo+marró) es va acostumar en un tres i no res a menjar de la ma de Pau, li donava pa bimbo (sin corteza), magdalenes. A mi, personalment, aquesta bestiola em treu de polleguera, en el moment en que ningú em veu intento empaitar-lo per cruspir-me’l, sort te de que està dins d’una gàbia i jo encara no se obrir la reixa, si els jefes m’enganxen intentant empaitar-lo em guanyo unes bronques impressionants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada